Alguns establiments em provoquen el desig d’endur-me tot o gairebé tot el que tenen. Dura es la feina de no deixar me portar per aquest impuls, de ser mínimament racional i conseqüent.
Curiosament aquest desig es presenta majoritàriament en establiments dedicats al que jo catalogo com a activitats de lleure com per exemple llibres, llanes, teixits, trencaclosques...
Coneixent aquesta debilitat, abans de sortir de casa faig una llista amb el que realment necessito, però després passa com dissabte passat: de les 12 coses que vaig comprar només 4 estaven a la llista.
Però qui es pot resistir a la temptació dels colors i textures de la llana? Sincerament, jo no.
Ya que has pecado, jejeje enseñanos con que.
ResponElimina